L’anomenen l’ÀFRICA NEGRA però de negre en té ben poc. Tan sols el color de la pell lluent dels seus habitants, que sempre contrasta amb el blanc del seu brillant somriure.
Kafountine és un poble més d’aquesta acolorida Àfrica Negra. Els seus carrers de terra vermella són les artèries per on passen cada dia centenars de persones amb robes extravagants de tots els colors i els estils. Els verds manglars i arrossars de la regió van plens de tota mena d’ocells de tots els colors que es passen dia i nit cantant sense parar. A les aigües blaves del mar que banya les seves costes, es balancegen una munió de barques multicolors (anomenades piragües) que constitueixen la cara i la creu de la realitat d’aquesta oblidada Àfrica Negra. Per una banda són la VIDA perquè constitueixen el motor de la seva economia basada en la pesca tradicional. Però per l’altra banda són la MORT perquè insuflen l’esperança d’un perillós i fals somni de fugida cap a un món que no els espera amb els braços oberts.
Com he dit, Kafountine és un indret ple de colors. No obstant, si hagués d’escollir els tres colors que defineixen millor la seva imatge em quedaria amb el vermell, el verd i el blau.
El vermell de la terra El verd de la vida El blau de l’esperança
¿No hay estampados florales en la vegetación de semejante perspectiva tricolor?
ResponderEliminarViendo la vitalidad del rojo arcilloso uno se acuerda de las enseñanzas de la misa y la catequésis, en las que del barro paradisíaco Dios moldeaba al hombre. Qué cosa que tierra tan bonita sea poco fértil.