A l’Àfrica, en un mateix país hi poden conviure una quantitat ingent d’ètnies i cultures ben diferents. Durant la colonització es van construir fronteres artificials que res tenien a veure amb les fronteres culturals que existien des de feia segles. La conferència de Berlin (1884) va consistir en una repartició del territori africà per part de les més importants potències del moment. Com si es tractés d’un mer pastís, el territori es va fraccionar sense tenir en compte cap consideració ètnica o històrica. La repartició es va basar en un criteri econòmic i d’equilibri de poders entre les grans potències capitalistes del moment. Així, en tan sols un moment es va destrossar la realitat d’un continent amb milers anys d’història, i es va plantar la llavor de múltiples conflictes culturals que amb el temps han esdevingut esgarrifoses guerres.
Bé, amb tota aquesta introducció tan sols volia emfatitzar el fet que a Senegal conviuen (aquí de forma pacífica) moltes ètnies diferents: Wolof, Mandinka, Peul, Serer, Diola,...
Indagant sobre el vocabulari referent al color, he descobert una cosa molt curiosa. En les llengües indoeuropees disposem d’un vocabulari abstracte per parlar dels colors. Els colors com a concepte tenen noms propis. Així, blau significa el concepte de color blau. És tan sols una idea, que es converteix en atribut quan s’aplica sobre un objecte concret. Però aquí, el seu vocabulari del color és diferent. La majoria d’aquestes llengües senegaleses no tenen un vocabulari abstracte del color com el que tenim nosaltres. Ells anomenen els colors a partir de coses que són d’un color determinat. Per exemple, en la llengua Peul hi ha un fruit de color groc que s’anomena “nete”. Llavors, el color groc en Peul és “netejo”, que vindria a significar “cosa que té el color del nete”. En la llengua Diolà sí que disposen d’algunes paraules abstractes per designar els colors en sí però gairebé ningú les utilitza. Normalment designen els colors en referència a un objecte concret. Llavors, per designar el color verd es podria dir “utodjwatíubér” que significa “el color que tenen les fulles dels arbres”. En la llengua Wolof, però, no disposen d’aquest tipus de vocabulari i utilitzen les paraules franceses per designar els colors (préstecs lingüístics). Eus aquí una traducció dels tres colors de Kafountine en les llengües locals més predominants:
DIOLA à utodjwatíubér yayemé yabuloré
SERER à knaam-pëtátç ujankal ufëlal
PEUL à banani bodejo boulajo
En relació a les llengües: I tots els dielectes tenen la mateixa proporció de gent que el parla? És a dir, a Kafountine què es parla mès? I el francès quan es parla? No hi ha ningú que parli nomès francès? Són dialectes sense cap tipus de reconeixement institucional?
ResponderEliminarResposta a la pregunta de Isabau:
ResponderEliminarCada llengua (no dialecte) té una proporció de gent molt diferent que varia en relació a la zona del país. A Kafontine, la llengua predominant és el Diolà seguit del Mandinka. Després hi ha el Wolof que és la "Lingua Franca", que tothom coneix malgrat no tractar-se de la seva llengua pròpia. El Wolof és la única llengua africana que té reconeixement institucional a Senegal. És la llengua de la ètnia Wolof, la qual és la predominant a la zona de Dakar. S'utilitza en televisió juntament amb el francès. L'escola, però, és 100% en francès i només s'estudien les llengües africanes a la universitat.