TOUBAB!

Aquí al Senegal, als blancs ens anomenen Toubabs. És una mica com el nostre “guiris” però sense la component despectiva que nosaltres incloem. Quan un blanc passeja per Senegal, contínuament sent la gent que murmureja: “Mireu, un Toubab”. En qualsevol aglomeració (per exemple en un mercat), el Toubab és el centre de les observacions i els comentaris.

De vegades m’ha donat la sensació d’estar vestit amb la samarreta del Barça dins el Santiago Bernaveu, la sensació de “cantar més que una almeja”. Pots notar que tothom està pendent de tu, i que la gent parla de tu: “Què hi fa un Toubab aquí? Ells no prefereixen els luxosos hotels al costat de la platja?” Així que al principi pot estressar una mica, però amb el temps un s’hi acostuma.

El més impressionant, però, són els nens. Sobretot als pobles. Quan arribes a un poble petit, corre ràpidament la notícia de que un Toubab ha arribat. Llavors, tots els nens vénen corrent i xisclant “Toubab, Toubab!”. De vegades et demanen caramels (tangal, bombon) o algun regal (cadeau), però normalment només et diuen “Bonjour” i et toquen la mà. És fascinant l’ atracció i la curiositat que el Toubab desperta en aquests nens. En aquests moments és quan un se sent una mica màgic i sobrenatural....

 Jo encara recordo que quan era petit, i a Barcelona encara no hi havia gaire negres, quan en veia un m’impressionava molt. Llavors li deia a la meva mare o al meu pare: “mira un negre”. En aquells moments, l’únic negre al qui tenia accés era el rei negre. I només el veia un cop l’any. Suposo que als nens africans els passa una cosa semblant amb els Toubabs.