jueves, 21 de octubre de 2010

Professeur: la date, s’il vous plaît.

El professor de llengua espanyola escriu una frase a la pissarra per començar la classe  però els alumnes no el segueixen. Les seves cares denoten una mena de terror estrany.  Estan profundament trasbalsats i el professor està sorprès. En un instant que esdevé etern es pregunta quina cosa deu fallar, quina tecla màgica cal prémer per tal de trencar aquest bullent gel africà, per tal que la comunicació entre professor i alumne esdevingui un fet. És llavors quan l'alumne més tímid de tots, en Yacoub, un noi d'una vintena d'anys que porta una gorra de colors llampants, li diu:
"Professeur:  la date, s’il vous plaît".
Era això! Com en els temps de la seva infància, el professor recorda que per començar el dia cal apuntar la data en lletres a la part superior de la pissarra. Un cop fet, els alumnes ja poden començar a prendre els apunts a la part de la llibreta  corresponent a aquell precís dia.
A Senegal hi ha un conjunt de normes implícites que cal seguir a l'hora d'iniciar una determinada acció. Per exemple, quan un vol iniciar una conversa amb un desconegut és necessari trencar el gel amb un seguit de preguntes sobre com li va la vida, els negocis, la família, etc. Si no, la situació pot esdevenir una mica brusca. En aquest sentit, sembla ser, que abans de començar qualsevol explicació en una classe, cal situar-se en el marc temporal correcte, no fos que anéssim a perdre el nord.

1 comentario:

  1. Edu, has tornat a veure aquell "esperit" cobert de palla que sortia de nit i dansava amb unes espases mentres tota la gent al seu voltant es movia fent sonar la ferralla? Per què no ens ho expliques?(No t'ho prenguis com que t'estic posant deures). A mi em va impressionar moltíssim, per no dir que em vaig cagar a les calces...
    Crec que és molt interessant la mescla entre animisme i cristianisme que es dóna a Kafountine i a tota la regió de Cassamance. De fet, la pràctica de la religió dels senegalesos en general em va sorpendre. No m'esperava trobar gent que afirmés ser musulmà, cristià i animista alhora. En algunes zones hi ha persones que agafen de cadascuna allò que els interessa (i a la seva manera) i generen una religió pròpia feta a mida. És fantàstic! Per cert, el teu col·lega és d'aquests que tenen figuretes, oi?
    Clarament, el Senegal és un país de "teranga". Tan de bó segueixi així i serveixi d'exemple per als habitants d'altres indrets. "Inn shal-la..."

    ResponderEliminar