Els pescadors piragüístes

A la costa occidental africana gairebé no es menja carn. Per què gastar-se els diners amb un producte car i de poca qualitat quan les aigües càlides de les seves costes estan plenes d’excel·lent peix? El peix , juntament amb l’arròs, constitueix una de les principals bases de la seva dieta perquè és “bueno, bonito y barato”. Per exemple, aquí un quilo d’un boníssim llenguado que anomenen “Sol” surt aproximadament per uns 1,5 euros.  

Cada matí, la platja està plena de joves pescadors que esperen que la seva piragua surti a la mar. Cada piragua té un capità fix, però la tripulació pot anar canviant cada dia. Els pescadors poden parlar amb el capità de qualsevol piragua i si aquest els accepta, poden pujar-hi. El “contracte de treball” es renova cada dia, i ningú té la obligació de comprometre’s a anar sempre amb una piragua. Cada pescador, en funció de les seves necessitats, pot decidir quins dies treballa i per a qui. És força semblant al que passa a Espanya amb les furgonetes/camions que arriben als pobles per reunir treballadors per anar a collir fruita. Per als recol·lectors, cada dia és una mena de loteria per poder anar a treballar.

Les piragües de Senegal tenen la forma aproximada de les piragües dels indis americans però són molt més grans. Són barques sense veles ni rems, i es propulsen amb motors de llanxa (Yamaha Enduro, normalment). La seva tripulació pot arribar a ser de 40 persones i la capacitat de transport de peix és de vàries tones. Totes estan pintades amb colors molt vius i tenen un nom força curiós. Per exemple,per aquí a Kafountine corre una piragua que s’anomena “FC Barcelone Messi”.

Quan un capità ha reunit a un mínim de tripulació (entre 15 i 30 persones), la piragua engega el seu motor i es fa a la mar. Comença llavors la difícil tasca de trobar el peix. Sense cap mena d’aparell de tecnologia moderna (radars, sondes, GPS, etc) el peix s’ha de trobar a vista. La majoria de la tripulació dorm i uns quants mariners es col·loquen a la proa per observar el mar mentre la piragua va avançant. Una taca fosca a l’aigua, unes petites bombolles o la presència d’aus marines són algunes de les senyals que marquen la presència d’un banc de peixos.

Un cop es localitza el banc de peixos, la piragua comença a donar voltes en cercle al seu voltant per espantar-los i agrupar-los. Després es tira la xarxa i un home salta a l’aigua per mantenir-la quieta. La piragua dóna una volta fins a tenir la xarxa tancada amb el banc de peixos atrapat. Llavors els mariners comencen a estirar una corda que permet tancar la part inferior de la xarxa per poder-la pujar a bord. És en aquest moment quan s’inicia un càntic molt rítmic i melodiós. Una autèntica “work song” africana! Un vestigi del que va ser el precedent de les ”work songs” americanes, les quals van ser la llavor de bona part de la nostra música moderna (jazz, blues i rock). La cançó diu que “s’ha d’estirar fort i amb alegria perquè hi ha molts peixos que estan a punt d’arribar”.

Tot el procés de pujar el peix a bord pot durar uns 20 minuts. Un cop fet, la piragua continua la seva ruta de cerca de peix fins a una hora prudent (16-17h). Com diuen els senegalesos, la pesca és una qüestió de sort. Una mar una mica agitada o amb massa vent pot fer que els peixos baixin a aigües més profundes i que la pesca es converteixi en una missió impossible. Així que hi ha molts dies que les piragües tornen amb les mans buides o quasi buides. Això queda compensat amb el dia que aconsegueixen capturar un gran banc de “saka”, “dorade”, “lot”...

A la platja, el peix es classifica en caixes i es ven a les botigues a un preu que depèn de l’abundància general d’aquell dia. Els pescadors obtenen un salari proporcional a la captura del dia (entre 0 i 30 euros, encara que el més habitual és un parell d’euros). A més a més, poden emportar-se a casa uns quants peixos per a la seva família.

En acabat, tota la tripulació va a casa del capità, on la seva dona prepara menjar per tothom. Són els seus treballadors i els ha d’alimentar, no? Al voltant d’un gran vol d’arròs comunitari i amb la gana acumulada de tot el dia, mengen amb gran ímpetu. Cal recuperar forces i ànims perquè l’endemà al matí s’han de tornar a llevar d’hora per anar a provar sort a la immensitat del mar.