lunes, 1 de noviembre de 2010

Koumpó i Samayó

Als voltants de Kafountine, i de molts altres pobles de la zona, hi viuen tres personatges ben peculiars. Cada divendres al vespre irrumpeixen al poble amb moltes ganes de festa grossa. Es tracta del Koumpó i els dos germans Samayó.

M’han explicat que durant la setmana dormen a una casa al bosc del costat del poble, però quan comença el cap de setmana, no poden estar-se d’atansar-se al centre de la vila per veure què s’hi cou. Arriben al vespre, i els nens surten a rebre’ls. El Koumpó és molt bo i dòcil i no els hi fa res, però el Samayó té més mala folla. Si un nen (o un adult) s’hi acosta massa, li etziba una garrotada considerable. L’Omar Konta, que ara és un noi de 18 anys, encara té una cicatriu a la panxa d’una garrotada que li va fer el Samayó quan era petit. Així que, amb el Samayó: alerta, oju, al tanto!
Encara que es tracta de tradicions "Diolà Karoninké", el nom de Koumpó prové del "mandinka" i significa "cosa desconeguda que hi ha a dins". En efecte, el que hi ha a dins d’aquest personatge m’és totalment desconegut. A simple vista, es tracta d’una mena de bala de palla mòvil, amb un pal i una bandera. Sí, sí. No esteu al·lucinant. He dit una ba-la de pa-lla mò-vil amb un pal i u-na ban-de-ra. És doncs, una espècie de peluix gegant de palla, sense boca, ni cames, ni braços, ni ulls, ni orelles. Tan sols amb un pal i una bandera.
Els Samayós (n’hi ha dos d’iguals) són més antropomorfs. El seu cap és com una màscara blanca, amb unes orelles llargues i un parell de banyes primes i punxagudes. Els seus ulls són negres i tenen una mena de perilla. La seva roba és marró (una mena de sac de patates) i a les mans hi duen uns bastons que utilitzen com a arma de defensa personal. Quan la Mama de la cançó de "Duerme, Duerme Negrito" (Víctor Jara) diu "Y si no duermes vendrà el Diablo Blanco", em sembla que es refereix precisament al Samayó.


Els divendres al vespre, aquests 3 personatges arriben al poble i van per les cases buscant els nens i terroritzant les velles. Quan ja és de nit (22h aprox) es dirigeixen a el que podríem anomenar Plaça Major. Els Samayós s’amaguen i és llavors quan comença el ball del Koumpó.

El Ball del Koumpó:

És de nit i no hi ha ni una llum. Tan sols la claror de la lluna i les estrelles. A la plaça, es fa una gran rotllana d'uns 30 metres de diàmetre. A la primera fila de la rotllana només hi ha dones i nens. Moltes dones tenen una campana (esquella) i un pal de metall, amb els quals fan una base rítmica. Les dones que no tenen campana, fan el ritme amb les mans (palmes tipus Peret). A una punta de la rotllana, també hi ha un petit grup de percussió (4 persones) amb un cor d'uns 10 nois que canten.
Al ritme de la música i els càntics, el Koumpó balla frenèticament. Fa cabrioles, moviments espasmòdics, salts, etc. Quan el Koumpó s'accelera, el ritme de la música s'incrementa i les dones palmeres fan un doble palmeig (tècnica que en Rumba Catalana s'anomena "repique").
De tant en tant, el cor de nois s'uneix al Koumpó i marxen amb ell al centre de la rotllana per cantar. El Koumpó també canta amb una veu de pito molt estrident. Llavors, de mica en mica la rotllana es va desfent i es produeix un "desmadre" general. El Koumpó es retira una estoneta per descansar una mica (encara que sigui màgic també necessita un respir), però la festa continua ininterrompudament. Al cap d'uns 10 minuts, la rotllana es torna a formar i el Koumpó apareix de nou. El cicle del ball es reinicia seguint el mateix procés ja descrit. Aquest cicle es pot repetir inumerables vegades al llarg d'unes quantes hores, fins que els Samayós decideixin aparèixer.
En un moment determinat de la nit, el Koumpó es pot estirar al mig de la rotllana per donar un missatge a la gent. Amb la seva veu de pito ininteligible comença a parlar, i un vell savi fa d'intèrpred del seu missatge. L'altre dia, va comunicar que el pròxim dimecres començarien les obres de construcció d'una nova escola al poble, i va demanar la col·laboració de tothom per construir-la. En aquest sentit, el Koumpó no només és un ídol folclòric sinó que també és un dinamitzador social i un líder sindical!


La dinàmica cíclica del ball del Koumpó, em recorda bastant a la Patum de Berga. A la Patum, també es fa una rotllana per permetre que l'Àliga i altres personatges puguin ballar al ritme de la música. A la Patum, també es repeteix el mateix ball inumerables vegades durant tota la nit, i també es produeix la continua dinàmica de [rotllana VS desmadre general]. La tensió acumulada a la Patum, es deixa anar amb l'arribada dels Plens. A Kafountine, la tensió acumulada s'allibera amb l'arribada dels Samayós.

El Ball dels Samayós:

Quan ja es ben passada la mitja nit, a la plaça comença a produir-se una calma tensa. La gent, i sobretot els nens, saben que en qualsevol moment apareixeran els malhumorats Samayós. Els Samayós arriben corrent, i ràpidament s'escolen al mig de la rotllana. Llavors el Koumpó se'n va.
Els Samayós comencen a ballar donant voltes a la rotllana i fent una mena de "passe de revista" de tota la gent. Si veuen algú que els fa una mirada descarada o que no està concentrat en el ball, el persegueixen. Els Samayós persegueixen els homes i els nens, però mai les dones.
Quan han comprovat que tot està en ordre, comença el seu ball. Primer ballen entre ells dos. En una mena de desafiament mutu, fan una mena de coreografia conjunta. Després, els nois més valents salten a la pista (d'un en un) i desafien els Samayós. Es produeix una mena de combat de ball. Aixecant molt les cames i movent els braços epilèpticament, els nois fan recular els Samayós. Si el noi balla bé, el Samayó accepta la derrota i no li fa res. Però si balla malament, pot enfadar-se i perseguir-lo amb el pal. Tot plegat, és com una mena de "encierro de la vaquilla", que serveix perquè els més valents demostrin el seu coratge i el seu ritme.
De vegades, també hi ha noies intrèpides que salten a la pista de ball. Normalment ho fan en parella o trio i també aconsegueixen guanyar els Samayós a base de moviments de cadera i cops de maluc.
Després d'una hora aproximadament, els Samayós surten corrent en direcció al bosc, on hi ha casa seva. Llavors, torna a aparèixer el Koumpó i fa un últim ball per tancar la vetllada.
Per acabar, aquí teniu la cançó que li canten als Samayós:
"Ooeé Samayoé! Oooh, oooh! Ooey! A Baradá!"
(Vine Samayó, tenim l'herba per fer el te. Com que estàs cansat, vine que veuràs te.)

No hay comentarios:

Publicar un comentario