Senelec i la Lluna

A Senegal, tot hi haver-hi rius molt grans, no hi ha centrals hidroelèctriques. Tampoc hi ha centrals nuclears ni centrals que funcionin amb energia solar. Tota l'energia elèctrica que es consumeix es produeix directament a través de centrals que cremen quantitats ingents de petroli. I el petroli és un bé cada cop més car i escàs.

A la zona de Casamance hi havia dos generadors elèctrics molt potents que permetien abastir amb garanties les necessitats energètiques bàsiques de tota la població. Farà cosa d'un any, la companyia energètica (Senelec) va traslladar, a petició del govern, els dos generadors a la zona nord del país (Dakar). El sud es va quedar desemparat amb tan sols un parell de generadors petits que funcionen molt malament.

Això ha creat una situació de força precarietat energètica. Cada dos per tres hi ha talls de corrent que poden durar dies. Els negocis que necessiten l'electricitat de manera indispensable (cibercafès, bars musicals, botigues amb nevera, cinemaFutbol...) s'han fet amb generadors elctrògens (burres) que aquí anomenen "groups". Moltes nits, gairebé tothom ha de tirar a base d'espelmes i evidentment ningú es pot refiar de la nevera perquè sempre hi ha el risc de que l'endemà tot el menjar se n'hagi anat en orris. Si recordeu la gran apagada que va haver a Barcelona fa un parell d'estius... doncs aquí és el pa de cada dia.

La setmana passada hi va haver una manifestació a Ziguinchor contra la companyia d'electricitat Senelec. Tothom focalitza les culpes evers Senelec i ningú se'n recorda que el problema també és responsabilitat directa del centralisme despiatat del govern senegalès. Però aquí ningú critica el govern. A Àfrica, criticar els governs és quelcom força inusual. Suposo que hi ha raons de pes per no fer-ho.

                                                                                   ***

Mirant el costat positiu del problema en clau romàntica, el subdesenvolupament energètic té algun avantatge. Aquí encara es pot gaudir del cel a la nit, de la lluna, els estels, els planetes i les estrelles. Aquí encara existeix la foscor, una foscor que paradoxalment permet veure moltes coses que al primer món ja no tenim.

Tot i no disposar d'electricitat, la vida dels senegalesos continua amb alegria. Això demostra que hi ha coses, que encara que creiem indispensables, no són realment tan importants. Sense electricitat, per exemple, no hi ha televisió. Sense televisió hi ha més comunicació (entre les persones) i menys aïllament social. Aquí, el jovent, en comptes de malbaratar hores i hores davant la caixa tonta, a les nits es reuneix per xerrar, jugar a cartes i disfrutar de la fresca sota la càlida mirada de les estrelles africanes. Encara que probablement ells no en són del tot conscients, jo crec que tenen una gran sort.