TABASQUÍ

El passat 17 de Novembre va ser un dels dies més importants de l'any per als musulmans. Es va celebrar la festa de la Tabasquí: la matança del xai. Com que a Kafountine la majoria de la població és musulmana, la festa va ser de les grosses. Visca la Festa Major!

Fa uns quants anys, el seu Déu va demanar a un tal Abraham que sacrifiqués el seu fill primogènit, que es deia Isaac. Déu va posar a prova la fe i l'obediència d'Abraham, i quan aquest estava a punt de degollar el seu propi fill, va enviar un àngel anomenat Gabriel perquè aturés la injustícia. L'àngel li va dir que sacrifiqués un xai en lloc seu. El fet és que el guionista d'aquest sarau, s'havia format a Holywood i després del clímax tràgic, el final havia de ser necessariament feliç.

A partir d'aquest episodi bíblic, i com a agraïment de la bondat d'aquest Déu, els musulmans sacrifiquen xais un cop a l'any. Els musulmans no estan obligats a sacrificar un xai si no tenen diners, però si en tenen llavors n'han de matar com a mínim un i donar un terç de la carn als pobres. Com que ningú vol semblar pobre, els kafountinians fan tot el possible per reunir els diners per comprar un xai (que costa entre 80 i 120 euros). Demanen diners als seus familiars o amics toubabs, fan treballs extres, etc...

El dia de la matança, tothom va a resar a primera hora a la mesquita. Després acompanyen a l'imam a matar el primer xai del dia. Un cop fet, cadascú es dirigeix a casa seva per matar el seu propi xai. La matança és ràpida i a la manera Halal, amb mort per desangrament.

Quan l'animal és ben mort, cal posar-se mans a l'obra. Esquarterar-lo, netejar les entranyes, etc. Això és feina dels homes perquè les dones s'afanyen a preparar el dinar.

La manera d'esquarterar l'animal és més aviat bèstia. No cal tenir un curset CCC de carnisser. No! Només cal un parell de nassos, força bruta i un maxet ben esmolat. A cops de matxet, es tritura l'animal fins que queda reduït a trossos petits, mescla de carn, ossos, cartíl·lags i greix. Els trossos de carn han de ser petits perquè es mesclaran amb arròs, couscous o fideus. A més, ningú disposa de ganivets i forquilles. Només culleres i mans.

La pell es deixa assecar al sol per a fer un Djembé o una catifa per resar. Les potes i el cap es rosteixen al foc. El resultat calcinat es "matxeteja" i s'utilitza per fer una sopa molt gustosa.

Com que, en general, la gent no disposa de neveres, la carn s'ha de consumir en un lapse d'un parell de dies. D'aquesta manera, la festa de la tabasquí és perllonga dos dies més durant els quals es consumeix tota la carn del xai. A la nit la gent embogeix i se'n va a la discoteca, i durant una estoneta molts obliden algunes de les normes de l'islam.