Reis i Fetitxes

La setmana passada, va néixer la primera filla d'un amic meu, en Pierre Petit Diatta. Vaig anar a l'hospital (simplement una habitació amb quatre llits vells) per veure la nena, i en Pierre es va quedar fora. No podia entrar perquè estava explicitament prohibit pel fetitxe del seu poble. esdevé pare per primer cop, no pot veure el seu fill fins al cap d'una setmana del seu naixement. Si no, el fetitxe s'enfada molt i el pot fer tremendament desgraciat per la resta de la seva vida. En Pierre, que és catòlic practicant, em va dir que ell no creu en els fetitxes. Malgrat tot, els respecta i els tem.
Quan un home nascut al poble d'Oussouye 
Quan un home nascut al poble d'Oussouye

La Casamance és una terra de fetitxes. Quan un passeja per aquests paratges, de tant en tant sent que algú parla sobre que tal lloc està protegit per un fetitxe, o que hi ha una determinada prohibició associada al fetitxe del seu poble, etc. Els seus habitants originaris havien desenvolupat un complicat culte als fetitxes, el qual es va diluir amb l'arribada de l'Islam fa uns segles. Malgrat tot, el fetitxisme encara hi perviu mesclat moltes vegades amb el cristianisme. Però, què són exactament els fetitxes?

Buscant en un irònicament vell "Nuevo diccionario ilustrado de la lengua española" (Ed. Sopena, 1970), he trobat el següent:

Sense voler ofendre al Senyor Sopena, la definició és molt fluixa i està ben carregada de naftalina. Primer perquè peca de etnocentrista al qualificar de primitius uns pobles que encara existeixen. Si encara existeixen, són contemporanis a nosaltres i per tant igual de moderns. Segon, perquè és molt vaga i confusa. Parla d'una mena d'ídol o objecte, és a dir quelcom material, al qual se li ret un culte supersticiós. Per mi mai hi ha hagut res més extravagant i supersticiós que un Sant Crist penjat sobre un llit de matrimoni. Penseu-hi bé: un home mig nu, torturat i desnutrit que, nit rere nit , observa amb atenció tot el que succeeix sota els seus peus. Si ens atenem a la definició d'en Sopena, i tenint en compte que els ibèrics som més aviat animalots i primitius, potser hauríem de considerar que les nostres llars estan envaïdes d'estranys fetitxes...

Pel que m'han explicat alguns dels meus informants kafountinians, la seva noció de fetitxe dista bastant de la del diccionari Sopena. Aquí, un fetitxe ni és un objecte ni és un ídol. També m'han dit que ells no són primitius.

                                                                              ***

Un fetitxe és una mena d'esperit immaterial que existeix en un altre món sobrenatural (una altra dimensió o nivell d'existència paral·lel). En si, el fetitxe no té una forma determinada però es pot manifestar sota l'aparença d'un animal (gos, serp, mico, cabra...) o d'un fenomen de la natura (aigua, foc, vent, llum, soroll...). Cal apuntar que el fetitxe no pot ser captat per qualsevol. Només el fetichier (mag de fetitxes, fetiller) pot captar la manifestació del fetitxe en un objecte o fenomen aparentment corrent. La manera com es manifesti no té cap importància, el que realment compta és el fet que el fetitxe és allà i que el fetichier s'hi podrà comunicar.

El fetichier és el propietari del fetitxe i es comunica amb ell a través d'una llengua especial que només coneixen molt pocs. El fetichier no disposa de poders màgics propis però pot fer ús dels poders màgics del fetitxe per innumerables propòsits: curar persones, fer emmalaltir el lladre, predir el futur, protegir una casa o un terreny, etc. El fetichier rep molt del fetitxe i en contrapartida també l'ha de correspondre. Té la obligació de cuidar d'ell i cedir als seus petits capricis. Això vol dir que potser li ha de donar mel, vi de palma, un cigarret, etc.

L'any passat, jo i uns companys vam anar a un poble anomenat Pravis, a Guinea Bissau. Allà hi havia un rei animista (foto), el qual era propietari de varis fetitxes. Mentre ens entrevistàvem amb ell, de tant en tant el rei tirava unes gotes de vi de palma a terra. En aquells moments em va resultar molt estrany i incomprensible. Ara, sé que el rei li estava donant vi a algun dels seus fetitxes més "bonvivants".

Això m'ha fet recordar una anèctdota de la cèlebre pel·lícula Buena Vista Social Club. El cantant Ibrahim Ferrer feia una ofrena de puros, mel y rom a la deïtat afrocubana de Changó (orisha). Tot i no tractar-se propiament d'un fetitxe, trobo certs punts en comú entre el que feia Ibrahim i el que feia el rei de Pravis. Donat que els ajuden en tot el que poden, els fetitxes també tenen dret a la bona vida!

Sembla ser doncs, que, encara que formen part d'un altre món, els fetitxes tenen una component humana força important. I no són perfectes. Igual que les persones, també tenen certes manies. Per exemple, al fetitxe de l'illa d'Hilol (un fetitxe s'identifica moltes vegades amb el nom de la població on resideix) no li agraden gens els bessons. Per complaure'l i evitar el seu enuig, quan es produeix el naixement de bessonada, els habitants de l'illa han de matar un dels dos nens.

Per als interessats en el negoci dels fetitxes, heu de saber que obtenir-los no és cosa fàcil. Ara per ara, encara no estan disponibles a la secció ètnica de "El Corte Inglés" ni tampoc a "Ebay". Només hi ha tres maneres de fer-se amb un, o varis, fetitxes:

1) El fetitxe busca el fetichier i se li ofereix.

2) Quan el fetichier mor, els seus fetitxes van a parar a un dels seus fills. Encara que el fill no vulgui, haurà d'esdevenir fetichier. Tots els coneixements necessaris per tractar amb els fetitxes del seu difunt pare, se li transmetran de forma màgica i automàtica.

3) El fetichier també pot anar a "caçar" fetitxes. Per trobar-ne, ha d'anar al bosc (on hi viuen molts fetitxes lliures) i parar una mena de trampa (objecte màgic, pot amb llet, sacrifici d'una ovella, fer algun càntic...). Si algun fetitxe pica l'esquer, el fetichier haurà de negociar-hi. Si la negociació fructifica, el fetichier passarà a ser el propietari del fetitxe.

Si una persona vol esdevenir fetichier pot parlar amb un fetichier experimentat perquè sigui el seu mestre. Llavors comença un dur aprenentatge, durant el qual l'alumne haurà d'aprendre la llengua dels fetitxes, els sons per cridar-los, etc. Només un cop completada la formació (que pot durar anys), el jove fetichier podrà començar a fer-se amb els seus primers fetitxes. Aquests li aportaran poders que podrà utilitzar per guanyar-se la vida, però també el faran esclau perquè haurà d'actuar sota les normes que li imposin.

Per acabar, m'agradaria parlar una mica sobre els reis animistes de Casamance.

Antigament, a la zona sud de Senegal hi havia molts poblats diolà que estaven governats per un rei animista. La condició de rei venia en part determinada pel fet de posseir els fetitxes més poderosos del poble. Així, el rei era també un fetichier (recordeu el cas esmentat del rei de Pravis). Quan un rei moria, eren els seus fetitxes els encarregats de decidir qui seria el seu successor. A partir del dia de la seva mort, d'entre els membres de la seva família (fills, nevots, nets, etc.), els fetitxes començaven una cerca de successor que podia durar anys. La persona escollida pels fetitxes, sentia una mena de crida mística, una senyal sobrenatural que li indicava que ell seria el nou rei. Encara que no volgués, l'escollit no podia negar-se a la decisió dels fetitxes i havia d'esdevenir rei de manera forçada. Ser rei pot tenir certes avantatges, però també el converteix a un en un esclau. El rei no pot sortir del seu reialme i ha de ser l'encarregat de resoldre els enfrontaments entre les famílies (jutge). Tothom coincideix en dir que ser rei implica perdre la llibertat.

Actualment, a Casamance només queden dos reialmes animistes: Banjial i Oussouye. Oussouye està governat per un rei que explica que, contra la seva voluntat, va haver d'abandonar una pròspera vida a Dakar per convertir-se en governant d'unes terres que feia temps que havia deixat enrere. La decisió dels fetitxes era inqüestionable. Pel que fa al reialme de Banjial, el seu tro resta desert. El rei va morir fa uns anys i sembla ser que els fetitxes encara no han trobat qui ha de ser el seu successor. Em temo que si no el troben ràpid, la Casamance perdrà un dels dos últims reialmes diolà que encara li queden.

"Fetiche: Ídolo u objeto de culto supersticioso en algunos pueblos primitivos."